• img-book

    Joan Armengol i Puig

ISBN: 978-84-17285-88-3
Categoría:

Pa amb mel

por: Joan Armengol i Puig

No sóc només l’aiguat de la paraula
a la deu que dins l’enyor se’m rebrosta,
ni rel seca que esgarrinxi la tarda
en el brom tempestuós que s’acosta…

9.95

Conoce al autor
avatar-author
Joan Armengol i Puig. Manresa (Barcelona), 1951.   És un autor poètic inèdit i tardà que escriu poesia des del 2013. Acostuma a publicar poemes en el seu perfil de Facebook. Format en les Arts Gràfiques i després d’una vida professional que ha transcorregut en diferents mitjans periodístics manresans (Manresa, Gazeta de Manresa, El Pla de Bages i Regió 7), l’any 2011 anà a viure a Solsona, on resideix, per motius professionals (fou secretari personal del Bisbe de Solsona, Mons. Xavier Novell) fins al moment de la seva jubilació a mitjan 2016.
Obras de Joan Armengol i Puig
Sobre este libro
Book Play

Detalles

ISBN: 978-84-17285-88-3
Título: Pa amb mel
Páginas: 120

Sinopsis No sóc només l’aiguat de la paraula a la deu que dins l’enyor se’m rebrosta, ni rel seca que esgarrinxi la tarda en el brom tempestuós que s’acosta. Puc ser el rou que amoroseix l’estada de la melangia que palpa onatges, no hi ha pluges per a tanta secada, ni plor que negui la mel d’altres platges. Dec ser, potser, alguna engruna de brisa, un alè d’eternitat que es dessagna, un manyoc de núvols de llana grisa, una pluja de maig que el llot ensagna. Un record fugisser o un enigma, una imatge que el temps venç cada dia, una fressa de carn, nervi i estigma, un deler d’estimar i de poesia. Un grapat esmorteït de membrances, la llavor embrionària del dubte hostatge i presoner, malalt d’estances, l’ecoic estamordit d’un exabrupte. Un ciri apagat, no... un ble d’espelma, el fosc tentinejar d’un tou capvespre la paga i la senyal d’un antic delme, el rastre brunzidor d’alguna vespa. Sóc el límit borrós de la imprudència, el pas fronterer de la gosadia, la daga que ha matat la violència, la pluja que ha mullat la nit i el dia. L’oblit de la cançó i de la festa, la sal que encén el gust de la verdura, el pa eixarreït que encara es llesca, el ser, el fer i el dir que en mi perdura. (Espero aquí assegut i a la fresca per si alguna de verda en madura.)